Paisatges Domèstics és un projecte de cultura comunitària que proposa escoltar, documentar i cartografiar els sons de l’entorn quotidià des d’una perspectiva de gènere -o una oïda de gènere. Parteix d’una idea senzilla: els llocs i el que contenen no només tenen una aparença, sinó que també sonen. I la manera com els escoltem ens parla de com els habitem, els recordem i ens hi relacionem.

Quins sons defineixen el lloc on vivim? Quins han desaparegut i quins hi han arribat recentment? Quins ens resulten agradables o molestos? Quins associem a determinades persones, feines, espais o moments de la vida? Quins trobem a faltar? Podríem reconèixer un lloc sense veure’l, només escoltant-lo?

Els sons formen part de la memòria dels territoris i de les comunitats que els habiten. Les campanes de cada campanar sonen diferent; una plaça, un mercat, un taller, una cuina o un safareig tenen les seves pròpies sonoritats. També les tenen els oficis, les eines, les celebracions i les formes de vida vinculades a un lloc. Alguns d’aquests sons persisteixen durant generacions; d’altres es transformen o desapareixen gairebé sense deixar rastre. Qui recordarà, d’aquí a cent anys, el so d’una màquina de pelar ametlles? I què ens pot explicar aquest so sobre la comunitat que l’utilitzava?

Documentar aquests sons no significa, però, fixar una imatge immutable del territori. El paisatge sonor és viu i està en transformació constant. Enregistrar-lo permet observar aquests canvis i construir una memòria sonora compartida en què convisquin allò que desapareix, allò que perdura i allò que acaba d’arribar.

Aquesta memòria no es defineix des de fora. És la mateixa comunitat qui decideix quins sons considera significatius, quins mereixen ser enregistrats i quines històries, records o experiències hi associa. El projecte proposa així un procés col·lectiu d’escolta, enregistrament, conversa i arxiu, a partir del qual les participants construeixen una cartografia sonora del seu entorn immediat.

La perspectiva de gènere és central en aquest procés. No totes les persones habitem ni escoltem els mateixos espais de la mateixa manera. Les trajectòries quotidianes, les feines, les cures, els horaris i els usos de l’espai condicionen allò que sentim i allò que recordem. Hi ha sons vinculats a l’àmbit domèstic, a les cures o a determinats treballs tradicionalment feminitzats que sovint han tingut menys presència en els relats públics sobre la història i el patrimoni dels pobles.

Per això el projecte posa especial atenció a **les experiències sonores de les dones i als espais, activitats i memòries que habitualment han quedat en segon pla**. Preguntar-nos qui escolta, des d’on escolta i què considera digne de ser recordat permet ampliar la manera com expliquem un territori i incorporar-hi veus i experiències que no sempre han estat reconegudes.

L’arxiu resultant no vol ser només una col·lecció d’enregistraments. Vol recollir també les percepcions, els records i les relacions que aquests sons activen. Escoltar-los juntes i parlar-ne permet comparar experiències, reconèixer canvis en l’entorn i prendre consciència de la diversitat de maneres d’habitar un mateix lloc.

En aquest sentit, l’escolta es converteix en una pràctica d’atenció, coneixement i construcció comunitària. Aturar-nos a escoltar allò que habitualment queda en segon pla ens permet percebre de nou el nostre entorn, compartir memòries i construir col·lectivament un arxiu sonor de la vida quotidiana.

Escoltar un lloc és també una manera de conèixer-lo.